Blanquejament dental
El blanquejament dental mitjançant l'ús diari de dentifricis blanquejadors té com a funció principal millorar l'aspecte de les dents, disminuint les taques i blanquejant la seva coloració.
Les dents poden presentar una coloració més groguenca o marronosa de la desitjada tant per causes internes (herència genètica i envelliment) com per causes externes com el tabac, el cafè, el tè, algunes begudes o certs medicaments (com les tetraciclines).
Les taques a les dents
Es consideren taques extrínseques aquelles que produeixen una acumulació de pigments sobre l'esmalt dental, la capa més externa de la dent, i taques intrínseques, les que es produeixen a la dentina, és a dir, el teixit que hi ha sota l'esmalt. Tots dos tipus de taques poden ser permanents o transitòries, en funció de la seva durada.
Les taques intrínseques
Les taques o tincions intrínseques són aquelles on la substància que pigmenta es troba a l'interior de la dent o forma part de l'estructura interna del teixit. Poden aparèixer de forma generalitzada, afectant tota la dentadura, o bé aïlladament, afectant a una única dent.
Les taques intrínseques generalitzades es solen produir durant el període de formació de la dent, encara que en ocasions poden afectar a la dent ja desenvolupada, com és el cas de l'envelliment. Les causes de l'aparició d'aquestes taques intrínseques són molt diverses: malalties sistèmiques (alteracions hepàtiques, metabòliques, endocrines ...), ingesta de substàncies com les tetraciclines, fluorosi (per excés en la ingesta de fluor durant el procés de formació de la dent), dèficit de certes vitamines o minerals (vitamina A, C, d, fòsfor o calci), etc.
D'altra banda, les taques intrínseques localitzades habitualment es produeixen un cop la dent ja està format, com a conseqüència de l'acció d'un agent estrany. Aquest tipus de taques o tincions poden aparèixer a causa d'hemorràgies o traumatismes, calcificacions o necrosi, però també com a conseqüència de patologies dentals com la càries.
Les taques extrínseques
Les taques extrínseques, és a dir, aquelles que es formen sobre la superfície dental, poden estar relacionades amb múltiples causes. Aquest tipus de taques, en general, són de millor pronòstic per al blanquejament dental.
Factors relacionats amb l'aparició de taques extrínseques
Els aliments com el cafè, el tè, el vi o les begudes de cola poden produir coloració dental a la superfície de les dents. En ocasions, quan el contacte amb el pigment és molt prolongat en el temps pot arribar a associar-se a l'contingut orgànic de l'esmalt i transformar-se en una coloració intrínseca, enfosquint de forma permanent la dent.
El tabac també es relaciona amb l'aparició de tincions a les dents. El mecanisme d'acció és similar al dels aliments, encara que, en aquest cas, la penetració de la nicotina i altres substàncies pot arribar als túbuls dentinaris i dificultar la seva eliminació.
Altres causes de l'aparició de taques superficials a les dents poden ser l'ús prolongat de col·lutoris a base de clorhexidina (un antisèptic utilitzat pel tractament de la gingivitis i la periodontitis) o l'acumulació de tosca.
El control de la placa bacteriana
Per mantenir la correcta salut de la boca i aconseguir unes dents blanques i sense taques és fonamental el control dels nivells de placa bacteriana.
El control mecànic, mitjançant el raspallat dental i la neteja dels espais interdentals, és una pràctica recomanada de manera universal a tota la població.
Consells per a un bon raspallat dental
Per maximitzar l'acció preventiva del raspallat dental s'han de seguir els següents consells:
• Es recomana el raspallat dental durant dos minuts un mínim de dues vegades al dia, una abans d'anar a dormir. El raspallat d'abans d'anar a dormir és el més important, ja que durant la nit produïm menys saliva, un protector natural enfront de la formació de la placa bacteriana.
• És important dur a terme un raspallat sistemàtic per totes les superfícies dentals per eliminar la placa.
• El capçal del raspall ha de tenir una mida que permeti arribar a totes les zones de la cavitat oral. Una duresa mitjana és la més recomanada per a la població general.
• S'ha demostrat que els raspalls de dents elèctrics de moviment rotatori-oscil·lant tenen una major eficàcia en la reducció de la placa i la inflamació gingival respecte als raspalls manuals.
• La neteja del dors de la llengua ha de formar part de la rutina de raspallat per evitar l'halitosi.
• Per maximitzar l'efecte de la pasta de dents, és preferible no glopejar amb aigua després del raspallat i simplement escopir l'excés de pasta de dents.
• Per completar la higiene dental, és recomanable l'ús d'un col·lutori bucal i seda o fil dental. D'aquesta manera, aconseguim una bona neteja de les zones interdentals. La higiene interdental és especialment important en els pacients que presenten patologia periodontal.