Sequedat ocular
La sequedat ocular o malaltia de l'ull sec (també anomenada síndrome de l'ull sec, queratoconjuntivitis seca, queratitis seca o xeroftàlmia) és, avui dia, una de les patologies més freqüents en les consultes d'oftalmologia (suposa un 30% de les visites). En els últims anys la seva prevalença ha augmentat i es situa entre les malalties oculars més comuns a nivell mundial.
La pel·lícula lacrimal
Per tal de protegir la superfície ocular de les agressions externes, el nostre cos posseeix un complex mecanisme natural de protecció: la pel·lícula lacrimal.
Les llàgrimes estan constituïdes majoritàriament per aigua, i la resta de components són essencialment sals minerals, alguns enzims, proteïnes, lípids, etc.
Les llàgrimes exerceixen diverses funcions: a més de la seva important acció hidratant i lubricant, mantenen el metabolisme adequat de la superfície ocular i posseeixen, així mateix, una acció netejadora i antiinfecciosa. Les glàndules lacrimals se situen sobre cada ull, darrere del costat extern de la parpella superior i són les encarregades de secretar les llàgrimes. Amb el parpelleig, les llàgrimes s'estenen sobre la superfície de l'ull. Aquesta lubricació és indispensable per evitar que la parpella pugui danyar la còrnia per fregament, a l'obrir-se i tancar-se.
Causes de l'ull sec
La hiperosmolaritat i la inestabilitat de la pel·lícula lacrimal són els mecanismes principals pels quals es produeix l'ull sec. Fonamentalment distingim dos tipus d'ull sec:
• Ull sec per manca de secreció aquosa
La síndrome de Sjögren és una de les malalties sistèmiques més conegudes que produeix aquest tipus d'ull sec. Es tracta d'una malaltia autoimmunitària que danya les glàndules exocrines i mucoses, produint alteracions en la pel·lícula lacrimal. Les principals manifestacions són l'ull sec, la boca seca (xerostomia) i l'artritis.
L'ull sec per manca de secreció aquosa també pot aparèixer com a conseqüència d'una falta de secreció lacrimal (envelliment), una obstrucció del conducte de la glàndula lacrimal, un bloqueig del reflex o bé pel consum de fàrmacs sistèmics (antiacne, alguns beta bloquejants, anticonceptius orals, antihistamínics, etc.).
• Ull sec evaporatiu
L'ull sec evaporatiu intrínsec pot produir-se per causes com la disfunció de les glàndules de Meibomi (meibomitis), blefaritis o per la baixa freqüència de parpelleig. Aquest tipus d'ull sec és molt habitual en dones postmenopàusiques a causa dels canvis hormonals.
L'ull sec evaporatiu extrínsec es produeix pels trastorns de la superfície ocular com a conseqüència de l'ús continuat de les lents de contacte, malalties de la superfície ocular, conjuntivitis al·lèrgica, ambient sec, ús excessiu de l'ordinador, després d'una cirurgia refractiva o per l'ús crònic de col·liris amb conservants, etc.
Quins són els símptomes de l'ull sec?
Els símptomes clínics més habituals de l'ull sec són la sensació de sequedat ocular, de sorra i cremor, que empitjoren de forma característica durant el dia. També es pot produir una secreció fibrosa, visió borrosa transitòria, fotofòbia (sensibilitat a la llum), incomoditat amb l'ús de lents de contacte, enrogiment i crostes a les parpelles.
Com es tracta l'ull sec?
Alguns hàbits saludables per tractar l'ull sec són:
• Evitar ambients secs o molt carregats de fum.
• Minimitzar l'ús d'aire condicionat i calefacció.
• Utilitzar humidificadors.
• Parpellejar amb freqüència.
• Si la feina obliga a passar moltes hores davant de l'ordinador, realitzar pauses durant la lectura i l'exposició a pantalles cada mitja hora aproximadament.
• Hidratar la superfície ocular mitjançant l'ús de gotes oftàlmiques hidratants.
• Mantenir una bona higiene palpebral.
• Moderar l'ús de les lents de contacte.
• Protegir els ulls de la influència dels agents deshidratants (vent o fred) utilitzant ulleres de sol o lents, etc.
Si aplicant aquestes mesures els símptomes d'ull sec no disminueixen, cal visitar l'oftalmòleg.