Peu diabètic
La diabetis està considerada l'epidèmia del S.XXI, i una de les seves complicacions habituals és el peu diabètic.
El peu diabètic és conseqüència del dèficit de conducció del nervi perifèric (neuropatia) i de l'estrenyiment dels vasos sanguinis perifèrics (vasculopatia). Aquesta manca de sensibilitat en les extremitats, combinada amb una mala circulació de la sang predisposen als pacients diabètics a patir complicacions en la salut dels seus peus.
Quins són els factors de risc de el peu diabètic?
Hi ha una sèrie de factors de risc per desenvolupar peu diabètic, que de no ser controlats poden arribar a greus complicacions com la ulceració, infecció, necrosi i fins i tot l'amputació parcial o total de les extremitats:
- Mal control de les glucèmies i duració de la diabetis> 10 anys.
- Signes de neuropatia: dolor, cremor, entumiment, insensibilitat ...
- Malaltia vascular perifèrica.
- Canvis en la pell: sequedat, esquerdes, ungles encarnades, ungles micòtiques, infeccions cròniques dels peus.
- Insuficiència renal i microalbuminúria.
- Manca d'exploració del peu, a causa de la disminució de l'agudesa visual i dificultat de flexió de les articulacions.
- Hàbits nocius: higiene deficient dels peus, tabac, alcoholisme, calçat inadequat.
Cures del peu diabètic
Per prevenir l'aparició de lesions als peus, és important que els diabètics segueixin certes precaucions diàriament:
- Una dieta saludable, l’exercici físic regular i maneig de la diabetis amb insulina o fàrmacs.
- Evitar el tabac.
- Sabates còmodes. És important utilitzar calçat de pell, ample, lleuger, amb cordons i amb un taló de 2-4 cm. També és preferible portar sempre mitjons de fibres naturals, per afavorir la transpiració natural del peu i evitar l’humitat.
- Autoexàmen dels peus. És important autoexaminar-se els peus amb freqüència i buscar possibles talls, rascades, zones calentes o fredes, inflor, inflamació o decoloració de la pell.
- Higiene dels peus. És convenient rentar els peus diàriament amb aigua temperada i un sabó neutre o lleugerament àcid. A l'hora d'assecar-los, cal fer-ho amb delicadesa i insistint en l'espai entre els dits.
- Hidratar els peus. Mantenir uns peus hidratats contribuirà a prevenir laceracions, evitant utilitzar-la entre els dits per evitar un excés d'humitat a la zona.
- Cura de les ungles. Cal tallar les ungles rectes, sense corba, i amb unes tisores especials de pedicura amb punta rodona per evitar que aquestes puguin encarnar-se.
- Millorar la circulació venosa. Caminar i certs exercicis afavoreixen un major reg sanguini de les extremitats inferiors.
- Evitar els focs de calor. Mai cal exposar directament els peus a estufes, brasers, radiadors o mantes elèctriques, ja que a causa de la pèrdua de sensibilitat que poden experimentar les persones diabètiques, es podrien cremar i no adonar-se'n.
- Primeres cures en cas de ferida. Si es detecta una lesió al peu, cal rentar-la amb aigua i sabó i posar un tractament cicatritzant.
- Tractament del peu diabètic. En cap cas s'han de tractar les úlceres de peu per compte propi, sinó que s'ha d'acudir el més aviat possible a un centre sanitari especialitzat.
- Compte amb les deformacions dels peus. En cas de tenir els dits en urpa, galindons o altres alteracions dels peus, cal acudir a un especialista perquè pugui pautar una sèrie de mesures preventives com la utilització de coixinets o protectors.