Cicatrització de ferides
La pell, al ser l'estructura corporal més externa, sempre resulta afectada quan es produeix una ferida; fins i tot en moltes ferides superficials, la pell serà l'única estructura corporal danyada.
Accidents domèstics, caigudes, cremades solars, talls, abrasions... Són moltes les situacions en què poden produir-se lesions a la pell, pel que és important conèixer el procés de cicatrització de les ferides, així com saber com cicatritzar una ferida.
Els teixits necessiten regenerar per aconseguir una òptima cicatrització. La resposta cicatricial no és igual de ràpida en tots els individus, depèn múltiples factors: edat, nutrició, estat de salut, ingesta de fàrmacs, etc. Mitjançant l'aplicació de cures específiques, el procés de cicatrització es pot afavorir.
¿Què es la cicatrització i com es produeix?
La cicatrització és el procés biològic de restauració de la pell desprès d’un trencament d’aquesta. Evoluciona en varies etapes successives:
- Una fase vascular e inflamatòria d’uns 3 dies, en la que es forma el coàgul i es destrueixen microorganismes, cèl·lules mortes i teixit necròtic.
- Una fase proliferativa d’uns 15 dies, en la que l’organisme aporta col·lagen i substancia fonamental per formar un nou teixit. La cicatriu comença a contraure’s.
- Por últim, una fase de maduració de la cicatriu i remodelació del teixit de varis mesos de duració. El col·lagen s’entrecreua seguint les línies de tensió de la pell. El teixit recupera el seu aspecte original.
En ocasions, poden produir-se alteracions en aquesta última fase de remodelació que dona lloc a la formació de cicatrius patològiques, com cicatrius hipertròfiques o queloides.
¿Com ajudar a cicatritzar una ferida?
En el cas dels talls, abrasions, cremades solars o superficials i úlceres, els passos a seguir són els següents:
- Avaluar la profunditat de la ferida.
- Rentar únicament amb aigua potable o sèrum fisiològic, en cas de que es tracti de una lesió superficial neta. Aplicar sabó neutre, si la ferida presenta brutícia al seu interior.
- Desinfectar amb antisèptics quan hagi símptomes d’infecció o existeixi aquest risc.
- Aplicar apòsits hidropolimèrics mentre la ferida estigui inflamada i supuri.
- Una vegada comença el procés de regeneració de la pell, cobrir la ferida amb un apòsit hidrocoloide (làmines autoadhesives, fines i transparentes) o con una placa o làmina de hidrogel, ja que s’ha d’evitar que la ferida s’assequi.
- Durant la fase final de epitelizació, aplicar gels o cremes cicatritzants per ferides que aportin humitat i principis actius que estimulin la reparació de la pell, com l’Aloe Vera o el Pantenol, paer evitar la sequedat, la hiperqueratosis, el prurit i el possible rascat.
Factors que interfereixen en el procés de cicatrització
Son múltiples els factors que influeixin sobre el delicat procés biològic de la cicatrització:
- Edat. L’activitat biològica i capacitat de sintetitzar un nou teixit per formar la cicatriu és inversament proporcional a l’edat del pacient.
- Nutrició. Vitamines com l’àcid ascòrbic, la vitamina A, la vitamina E o oligoelements como el zinc, el manganès o el coure poden tenir un paper rellevant en el procés de cicatrització.
- Infecció. S'ha de prestar atenció als signes i símptomes d'infecció, ja que quan s'estableix una infecció s'atura el procés de cicatrització, a el temps que augmenta la reacció inflamatòria i la generació d'exsudat.
- Oxigen. La presència d'oxigen en el llit de la ferida és necessària per a la funció leucocitària, la migració i la multiplicació cel·lular, la síntesi de col·lagen i la formació de ponts intermoleculars.
- Hormones. L'hormona de creixement (GH) i els andrògens afavoreixen la cicatrització.
- Fàrmacs. Determinats fàrmacs interfereixen negativament en el procés de cicatrització. Entre d'altres, destaquen els següents: corticoides, citostàtics i immunosupressors, povidona iodada, penicil·lina, adrenalina, nicotina.
- Malalties associades. La diabetis, por exemple, és un factor de risc davant la infecció.