Rosàcia
La rosàcia és una malaltia inflamatòria crònica amb gran impacte en la qualitat de vida de les persones que la pateixen, encara que sovint infradiagnosticada. Es manifesta amb un enrogiment a la part central de la cara inicialment transitori (rubefacció o flushing) que més tard es fa persistent amb aparició de telangièctasis (les anomenades aranyes vasculars, venetes vermelles a les galtes i al nas), i de vegades fins i tot amb papulo-pústules (grans vermells i amb pus) semblants als que presenta l'acne. La rosàcia sovint es caracteritza per un cicle crònic de remissió i recaiguda.
¿Quines són les característiques de la rosàcia?
Una de les característiques de la rosàcia és que sol alternar períodes de millora amb altres d'empitjorament (els anomenats brots). Típicament es manifesta en persones de pell clara, amb una prevalença d'entre el 0,5% i el 10% de la població. Normalment es desenvolupa entre els 30 i els 50 anys i és més comú en dones que en homes.
Encara que la seva fisiopatologia és incerta, existeix una predisposició individual i diferents factors que comporten a una inflamació crònica i a una resposta vascular. Alguns factors que poden estimular o agreujar els brots són la radiació solar, l'exposició a la calor o al fred, l'estrès, els menjars picants o calents, els irritants químics i els microorganismes.
Aunque su fisiopatología es incierta, existe una predisposición individual y diferentes factores que conllevan a una inflamación crónica y a una respuesta vascular. Algunos factores que pueden estimular o agravar los brotes son la radiación solar, la exposición al calor o al frío, el estrés, las comidas picantes o calientes, los irritantes químicos y los microorganismos.
Rosàcia: tractament
La rosàcia és una dermatosi crònica i persistent. Com que no hi ha cura per a aquesta malaltia, el tractament consisteix a evitar els factors desencadenants d'aquesta i en l'ús de fàrmacs que actuïn per obtenir la remissió, prevenir els brots i dissimular les manifestacions de la malaltia, com el rubor i l'enrogiment.
Cura de la pell amb rosàcia
La cura de la pell amb rosàcia ha de ser emprès seguint una sèrie de pautes.
La higiene ha de ser una rutina diària per a les pells amb rosàcia. En general, és aconsellable utilitzar netejadors suaus i evitar els productes astringents i abrasius, com sabons, tònics refrescants i mascaretes facials. També s'ha de prescindir de les esponges o dels raspalls agressius per a la higiene diària.
La hidratació és una part molt important del tractament, ja que la pell amb rosàcia presenta una alteració de la barrera epidèrmica que la fa hipersensible i extremadament intolerant. Per això, s'aconsella utilitzar productes específicament formulats i testats per a pells sensibles. Les cremes hidratants riques en emol·lients i humectants ajuden a mantenir l'estrat corni i prevenir el desequilibri de la funció barrera de la pell.
Un dels factors relacionats amb la rosàcia és la radiació solar. Per aquest motiu, és molt recomanable l'aplicació diària de fotoprotectors formulats per a pells sensibles, per exemple, els d'ús pediàtric. L'índex de protecció ha de ser igual o superior a 50.
I, finalment, s'han d'evitar, en la mesura del possible, els factors desencadenants dels brots:
- Exposició solar.
- Exposició a la calor (excés de roba diürna i nocturna, dutxes prolongades, saunes, etc.).
- Menjars i begudes calentes i/o picants.
- Vents forts o freds.
- Irritants químics.
- Alcohol.
- Exercici físic intens.
- Estrès, ansietat.
- Alguns fàrmacs: niacina, antihipertensius i corticoides tòpics.