Estimulant de la gana
Un estimulant de la gana és un medicament que augmenta la sensació de fam d'una persona.
Encara que molts consideren que un augment en la gana és negatiu, algunes persones poden necessitar estimular el seu desig de menjar.
Certes afeccions, com el càncer, les afeccions psicològiques i l'envelliment, poden provocar una pèrdua de pes involuntària a causa de la disminució de la gana. Perdre massa pes pot afectar la qualitat de vida d'una persona i augmentar el risc de patir malalties.
La pèrdua de la gana
L'anorèxia, pèrdua de la gana, o inapetència es manifesta per la falta d'interès o fins i tot rebuig de l'aliment que es repeteix de forma contínua a les hores del menjar, i és més freqüent en les edats extremes de la vida: infància i vellesa.
Una alimentació adequada garanteix un normal desenvolupament i manteniment de l'organisme, alhora que proporciona reserves per a situacions com ara malalties agudes (grip, faringitis, ...) i cròniques (depressió, càncer, ...) on usualment disminueix la gana.
La falta de gana a la infància
La falta de gana o anorèxia infantil és un dels problemes que es presenten amb més freqüència en les consultes de pediatria.
Es tracta d'un símptoma comú en malalties agudes com infeccions (refredats, otitis, gastroenteritis, processos gripals, ...). També en processos banals o quan hi ha canvis en la rutina habitual (viatges, inici de guarderia, naixement d'un germà, deslletament, nous aliments).
En aquests casos la inapetència sol ser passatgera. Durant pocs dies o setmanes, fins que es resolgui el que el desencadena. Encara que si la malaltia és greu o crònica pot mantenir-se fins que no s'assoleixi un control o tractament adequat de la mateixa.
D'altra banda, hi ha els casos de "nens mal menjadors", que els pares viuen amb angoixa i temor. L'hora dels àpats pot arribar a suposar un gran patiment tant per als nens com per als pares.
La por dels pares sorgeix de la idea que a l'menjar poc poden arribar a tenir mancances i que això els impedeixi un correcte creixement, però en la majoria dels casos es tracta de nens sans, amb poca gana, però amb un desenvolupament adequat i normal.
Consells pràctics per tractar la falta de gana en nens:
Les següents recomanacions de l'AEPap (Associació Espanyola de Pediatria i Atenció Primària) poden ser d'utilitat per tractar la pèrdua de gana en els nens:
- És aconsellable adaptar-se a les necessitats de l'infant. Cal acceptar que hi ha diferents apetits i que aquests variaran al llarg de el temps. L'important és ensenyar a menjar bé, no massa.
- És bo tenir un ambient relaxat durant els àpats. Menjar en família sempre que es pugui. És més fàcil imitar hàbits i conductes si se senten properes.
- Utilitza plats i racions petites que el nen pugui finalitzar. És millor que tingui l'opció de repetir si vol.
- Si rebutja un aliment, oferir periòdicament. És normal que alguns nens al principi no acceptin els sabors i textures noves.
- Deixar experimentar, participar, expressar preferències. Educar i transmetre hàbits saludables.
- Evitar menjar entre hores. No substituir per líquids (per exemple: llet, batuts) o aliments "fàcils". El nen tindrà menys gana a l'hora del menjar.
- Cal no distreure el nen perquè mengi amb jocs o la televisió. Marcar un temps per als àpats.
- Evitar cridar, amenaçar o fer xantatge amb premis o càstigs.
- Evitar forçar. Ens pot portar a una actitud oposicionista. El rebuig cap al menjar i tot el que tingui a veure amb ella pot perpetuar-se en el temps.
I sempre és recomanable acudir als controls periòdics de salut. El pediatre comprovarà i vigilarà que el creixement i el desenvolupament de l'infant siguin els correctes.